Aquesta nit m’he quedat a dormir
a la sala de professors del centre
en protesta pel desgavell docent,
l’enèsima deriva educativa.
La llum esmorteïda del pilot
m’ha guiat pels meandres de la ment
vers escenaris vençuts del passat
que evoquen aquestes quatre parets.
On són les vetllades de dialèctica,
quan no eren segrestats pels guarismes,
aquells opípars sopars nadalencs
quan l’albada ens fuetejava insomnes,
aquell febril maig del vuitanta vuit
quan encara somniàvem desperts?
Passen els anys i els problemes romanen.
cercats pels maravalls i maragalls,
retornen les promeses incomplertes,
les retallades i la incompetència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada