dimarts, 8 de juny del 2010
Acords de l'Assemblea nocturna
TANCADA
Aquesta nit m’he quedat a dormir
a la sala de professors del centre
en protesta pel desgavell docent,
l’enèsima deriva educativa.
La llum esmorteïda del pilot
m’ha guiat pels meandres de la ment
vers escenaris vençuts del passat
que evoquen aquestes quatre parets.
On són les vetllades de dialèctica,
quan no eren segrestats pels guarismes,
aquells opípars sopars nadalencs
quan l’albada ens fuetejava insomnes,
aquell febril maig del vuitanta vuit
quan encara somniàvem desperts?
Passen els anys i els problemes romanen.
cercats pels maravalls i maragalls,
retornen les promeses incomplertes,
les retallades i la incompetència.
UNA NIT PEL DEBAT
7 de juny de 2010
Un grup format per una trentena de professors de l’IES Abat OIiba ens hem tancat la nit de dilluns 7 a dimarts a les dependències del centre per protestar contra la política educativa de l’actual departament d’Educació. Els fets que han motivat un acte com aquest es podrien resumir en els punts següents:
- Improvisació. A tall d’exemple: amb mesures com el nou calendari escolar s’està dificultant l’organització dels centres i la conciliació familiar, i s’agreugen les diferències socials.
- Ineficàcia. S’impulsa un projecte, l’Educat1x1, sense recursos econòmics per fer-hi front, exigint una sèrie de condicions i a hores d’ara el més calent és a l’aigüera. L’alfabetització digital no és això, senyor conseller, no estem més preparats per als reptes del futur digital només perquè tothom té ordinador i fa els exercicis en xarxa.
- Falta de recursos. No es cobreixen les baixes fins molts dies més tard, deixant desatesa una part de l’alumnat. Es preveu una eliminació de plantilla sense precedents per atendre aules d’acollida, aules obertes, USE’s...
- Degradació de l’escola pública. La vitalitat cultural, científica i econòmica país es mesura en funció del compromís que l’administració adquireix amb la ciutadania per la formació de ciutadans lliures i amb criteri. La política del departament ha anat completament en sentit contrari.
Això ens ha provocat:
- Indignació. El conseller ha considerat que el professorat de Catalunya en el seu conjunt era l’enemic a vèncer, en comptes de fer front comú per tal d’aconseguir uns resultats que ens poguessin fer sentir orgullosos a tots de la nostra feina.
- Desencís. Les expectatives del Pacte Nacional per l’Educació han quedat desdibuixades en la LEC i, a la pràctica, no s’han traduït en res substancial, més enllà d’atorgar més poder a les direccions, imposar un model jeràrquic en detriment dels claustres i burocratitzar fins a límits impensables la funció dels docents.
- Impotència. Davant l’arbitrarietat, la falta de diàleg i la frontalitat dels atacs del conseller, hom té la sensació d’haver estat abandonat enmig del naufragi.
Cal exigir al Conseller el compromís d’inversió associat al desplegament de la LEC de mil milions d’euros anuals, acabar amb les retallades generals de recursos i acordar amb els docents les reformes que convenen al sistema educatiu.
DE MATINADA
dilluns, 7 de juny del 2010
JA HI SOM PEL MIG!
Aquestes primeres hores han estat bastant animades. Hem començat amb les pancartes per fer visible des de l'exterior i d'una manera immediata que a l'Abat Oliba passa alguna cosa.
Alguns dels slògans que hem penjat són aquests:
- N'estem farts!
- Amb l'educació no s'hi juga. Dimissió Maragall.
- Tancada a l'Abat Oliba contra la política educativa d'en Maragall.
- Amb en Maragall, aules avall!
- + professorat = + qualitat
- + ordinadors no vol dir + qualitat.
- Educació a la cua d'Europa
- Maragall, plega!
Se'ns hi ha afegit algun company d'altres centres de la comarca. Estem molt animats.
diumenge, 6 de juny del 2010
TANCADA DE PROTESTA CONTRA LA POLÍTICA EDUCATIVA
Una vintena de professors i professores de l’IES Abat Oliba de Ripoll ens tancarem a partir de les 5 de la tarda del dilluns, 7 de juny, a les dependències del nostre centre, per protestar contra la política educativa del Govern de la Generalitat.
L’arbitrarietat, l’opacitat, la improvisació, la manca de tacte i de diàleg, la imposició pura i dura de mesures més que discutibles, han estat la constant del Departament dirigit per Ernest Maragall.
El 30 de juny de 2009 es va aprovar la LEC. Segons la previsió del Govern de la Generalitat, en vuit anys, el pressupost del departament hauria de passar del 2’7% el PIB actual al 6%, de 6.000 milions a 13.000 milions d’euros, uns 1.000 milions d’euros anuals.
Ha passat un any i costa de creure que hi hagin posat un sol euro de més. Tot fa pensar el contrari: reducció de plantilles, eliminació d’hores de coordinació, supressió de les 2 hores per als majors de 55 anys, reducció d’aules d’acollida, supressió dels Plans d’entorn, eliminació de línies de batxillerat, etc.
Si algú s’hagués proposat a consciència posar el sistema públic d’educació de potes enlaire no ho hauria fet millor. El conseller ha perdut el nord. Hem d’aturar aquest desgavell com sigui. Nosaltres volem fer-ho a prop de la gent, dels pares i mares, dels alumnes, de la gent de Ripoll en general, perquè necessitem el seu suport i perquè sàpiguen que no només ens movem per quatre euros.
Us convidem a venir al nostre centre i a fer el mateix en el vostre, a sortir al carrer, a implicar les famílies, els ajuntaments, les entitats, per una batalla que determinarà el futur d’aquest país.
Ripoll, 4 de juny del 2010